La dura rentrée

Bonjour à tous!

Doncs sí, no m'he mort, simplement m'he pres un petit període sabàtic del blog. Què, 3 mesets? Això no és res... En qualsevol cas, ja torno a ser aquí per fotre-us rotllos irrellevants i omplir-vos el cap d'informació innecessària, que és el que toca.

Intentar ara un resum, per poc detallat que fos, d'aquests tres mesos seria... per què negar-ho: cansat. Per mi, resultaria un esforç de memòria i d'escriptura, i per vosaltres un avorriment de lectura, així que em concentraré en comentar breuement el darrer mes i mig. Bàsicament, des del mític (?) 14 de Juillet.

Què té d'especial aquest dia? Si mireu la Wikipedia francesa, veureu que el 14 de juillet és el 195è dia de l'any (196è en cas d'anys de traspàs) en el calendari gregorià. És per això que n'han fet la Festa nacional de França? O potser és per celebrar que en aquest dia, dels anys 1862 i 1966 respectivament, van néixer dos mites culturals com Gustav Klimt i Matthew Fox [no el confongueu amb Michael J. Fox]?

El bes, de Gustav Klimt

Direu "No, burro! És per celebrar la presa de la Bastilla el 1789!" Doncs... no! O no només. La Wikipedia diu que és per celebrar que aquest dia de 1790 el rei Lluís XVI (encara amb el cap sobre les espatlles) va jurar la Constitució. Donat que aquesta jornada va ser més "cívica" (vaja: menys sanguinària) que l'anterior, el 1880 se la va prendre com a referent per fer festa quan s'acosta la calor.

[NB: Si teniu temps, no té desperdici llegir el petit text en aquest darrer enllaç sobre com es va decidir això al Senat. Diuen coses com que aquest dia de 1790 a été la consécration de l?unité de la France. Oui, elle a consacré ce que l?ancienne royauté avait préparé, i encara es van posar místics per dir personne que Dieu n?a fait l?âme de la France (encara faltaven 25 anys per la llei de separació Església-Estat)!]

Però ja me n'estic anant per les branques... Parlava del 14 de juliol. Què va passar? Doncs que vaig celebrar qualsevol de les efemèrides anteriors... fugint de París. Efectivament, era un divendres i estava cansat de passar calor en aquesta ciutat on els trens no tenen aire condicionat ni la gent el costum de dutxar-se al matí (no són els únics, és cert :), i vaig decidir emigrar cap a terres més fresques (en principi): Àustria. Així doncs, vaig agafar un vol de SkyEurope que em va dur de pet a la bonica vila anomenada Innsbruck, envoltada de muntanyes i amb una mítica plaça amb un sostre daurat que servia perquè els 900 físics que ens vam congregar allà ens poguéssim trobar al vespre sense necessitat de fixar el lloc.

Bé, mai vam quedar tots els físics a la vegada, sino només en grupets petits per quedar més dissimulats entre els locals. Això, lamentablement, va fer que no tingués ocasió de discutir amb l'estimat professor W. Ketterle sobre els punts en comú de la nostra recerca, segons mostrava durant la seva xerrada:

[Lo de "estimat" és perquè em cita als seus Nature, no per lo bufó que queda amb pantalons curts...]

Naturalment, com ja sabeu, entre la multitud física innsbruquesa no estava totalment sol, sino que comptava amb la companyia i el suport de la Mariona, il.lustríssima membre d'ECM que a més es va atrevir a compartir amb mi unes desorganitzades vacances per Centreeuropa: d'Innsbruck a Budapest passant per Salzburg, Hallstatt, Viena, i fins i tot Bratislava!

La nostra ruta per Centreeuropa

Van ser deu dies molt intensos, que vam plasmar en més de 700 fotos. Així, es fa difícil triar-ne una de bona per posar aquí, de manera que en penjo una que mostra la desorientació patida després de tanta volta (això era Bratislava).

[De la Mariona no en penjo perquè no he aconseguit que cap reflecteixi la seva bellesa natural... problemes de ser fotògraf aficionat.]

En resum, tot això era per dir-vos que s'han acabat les vacances :-( Ara cal recordar-ne els bons moments (si pot ser, en companyia de bons amics!), que ens ajudaran quan la feina es torni més avorrida o insuportable, i mirar d'aguantar fins el proper període sabàtic el millor que puguem. Enguany, les meves vacances han estat especialment riques en moments a recordar [no cal que digui gràcies a qui :* !], i això potser m'ajudarà a arribar fins la propera festa local, que crec que no és fins novembre. Afortunats vosaltres que teniu la Diada, la Mercè i la Hispanidad a tocar!

Clar que sempre es pot organitzar alguna coseta, si us decidiu a fer-me una visita... Per exemple, el cap de setmana del 7-8 d'octubre hi haurà la Nuit Blanche d'enguany. Algun exparisenc s'anima?

NB: Encara que us sembli mentida, porto 3 horetes escrivint aquesta entrada, de manera que més val que algú se la llegeixi i me'n digueu alguna cosa! Ni que sigui "que lent ets fent entrades al blog!"

Resumint: bona rentrée a tot@s i fins aviat!