Força Barça !! (primera part)

Inevitablement, avui toca fer una entrada sobre la històrica victòria del Barça davant de l'Arsenal, ahir per aquí a prop, aconseguint així la seva segona Copa d'Europa / Lliga de Campions. Els diaris i les teles n'han parlat prou (per aquelles terres). Aquí, estava a la portada de L'Équipe; de tele no en tinc i no ho sé, però no em costa imaginar que hauran parlat sobretot del Ludovic Giuly, i sembla que també de l'Arsène Wegner i el Thierry Henry, dos homes maleïts: el primer, ha perdut ja tres finals europees; l'altre, no ha aconseguit marcar mai un gol al Stade de France. És per això que em disposo a fer una entrada més personalitzada sobre com vam viure des d'aquí el pre-, durant- i post-partit. La cosa ha de ser llarga, i és tard, així que ara només ho començaré, per tenir-vos enganxats al blog uns quants dies ;-)

Imatge de l'Équipe amb el Barça campió

La nostra aventura --meva, del Paco d'ECM i la Toñi, la seva dona, i de la Montse, una biòloga de Besalú que vaig conèixer al curs de francès-- podem dir que va començar a mig matí, quan vam començar el plantejament de l'ordre del dia: qui som, què fem, on anem, quan i com. Qui ens havia de dir a aquelles hores les aventures que passaríem! Crec que un bon índex del que va passar pot ser aquest:

1. Caos i Alineació còsmica: Formació de la Comunitat
   
2. Rèquiem
3. Expulsió del Paradís
4. Vagareig pels inferns
5. Il·luminació pakistano-italiana
6. Pizza, calor i gols
7. Nou vagareig i Trencament de la Comunitat
   
8. Festa?
9. Vagareig metril final

Tot i que no voldria allargar-ho massa dies, avui em limitaré a escriure el primer capítol:

1. Caos i Alineació còsmica: Formació de la Comunitat

Com deia, tot va començar al mig matí amb un conjunt d'e-mails (NB: en francès: "mèls", directament) amb el Paco i la Montse, per veure on podíem anar a veure el Barça. No cal dir que cap de nosaltres tenia entrada, i tampoc tele, i la gràcia era trobar un lloc on hi hagués "gent blaugrana" fent ambient.

Una primera idea era anar prop de la Torre Eiffel, on semblava que hi havia una megapantalla, però el Paco va ser informat que la bonica pantalla no retransmetria el partit "per raons de seguretat". Ho vam poder confirmar a la web de la UEFA, així que vam canviar de plans. Vam decidir tirar cap a la Maison de la Catalonge (M.C.), on semblava que els darrers dies s'havia fet una campanya a base de pà amb tomàquet per posar el públic local més favorable als interessos blaugranes. No sé si era necessari, sabent com s'estimen francesos i anglesos, però ja parlarem més avall de les meravelles de la M. C. (cap. 3).

Finalment, vam decidir prendre un tren que passava per Gif-sur-Yvette (on treballa la Montse) a les 19.06, després de Orsay (on l'agafaria jo) a les 19.11, i tot seguit per Lozère (on treballa el Paco), per acabar a Cité U. on estaria la Toñi, cap a les 19.36. Així tindríem més d'una hora per arribar a lloc i veure quin ambient hi havia.

Ai, las! Innocents de nosaltres, tant de temps per aquí i pensar que el RER havia d'anar a l'hora! Jo vaig témer perdre el meu tren (l'autobús que em duia a l'estació anava una mica lent, ja que el conductor tenia dificultat per fer girar el volant en les corbes-paella de la baixada... amb una mà, perquè amb l'altre aguantava el mòbil; us pot semblar estrany, però per aquí és un costum molt extès, especialment entre els autobuseros), així que li vaig enviar un SMS a la Montse que m'esperés. Inútil, ja que no hi havia tren a les 19.11, sinó que el primer havia de ser a les 19.19. "Collonut, així ens trobem segur, per això no m'ha contestat el missatge."

Truca al meu mòbil el Paco. Que vol anar a la Cité a deixar la bossa, però que el tren va fatal. Cap problema, ens trobem a l'estació i llestos. Arriba el tren a Orsay, són les 19.25, la Montse no hi és. Potser n'ha agafat un abans i ens trobem a Cité, siguem optimistes... Pujo i endavant.

19.50, ja hauria de ser a l'estació de Cité U., però ens dediquem a fer una visita panoràmica amb parades a totes les estacions. Sembla que el trànsit "de Gare du Nord" en amunt (és a dir, tirant cap a on es jugava el partit) està molt complicat, i nosaltres rebem, ja que estem a la mateixa línia. En fi, paciència. Arribo cap a les 20h a Cité U., allà estan el Paco i la Toñi, bé. I la Montse? Gran pregunta! Haurà agafat un tren posterior? Quin?

Bé, hem quedat clarament a Cité U., "al vagó de davant", no hi ha confusió possible. Esperem el proper tren: ningú baixa del primer vagó. Un altre tren, tampoc apareix. Li enviem un altre missatge el mòbil: On ets? T'esperem! Dos trens més: ni Montse, ni SMS. I si havíem quedat que, en cas de no trobar-nos, havíem d'anar a la M. C. directament? La memòria fa dubtar...

20.40 El partit a punt de començar i nosaltres tres com tres estaquirots al RER de Cité U. Què fem? Ens fotem la cua entre cames i anem a la Cité, a veure el partit en alguna maison? Tirem cap a la M. C.? Arriba un altre tren. Ningú baixa. Som-hi? Pugem xerrant. Algú ens sent parlar català, s'aixeca i ve cap a nosaltres. És la Montse! La Mare de Déu, quina casualitat! Després de deixar passar N trens, fotem a pujar al que ve ella, que no ens havia pas buscat a l'estació. Efectivament, havíem quedat, per defecte, a la M. C. Quina memòria que tinc, però ara ja és igual: la Comunitat Científica-Culera s'ha format.

Passats un parell de minuts més gaudint de la parada de Cité, el tren arrenca. Decidim abandonar-lo a la propera parada, on podrem agafar el metro que ens durà a Odeón, prop de la M. C. El partit, amb tot això, ja deu estar en marxa...

(continuarà...)