cap a Les Houches

Unes ratlles abans de marxar demà cap a l'escola de Les Houches, ja que no sé si des d'allà podré mantenir gaire al dia el blog [Podeu argumentar encertadament que tampoc és que sigui gaire regular quan sóc a París...]

Afortunadament, no em tocarà matinar massa, agafo el tren cap a les 10.30. Poca broma: és un TGV! Serà la primera vegada que vaig en una "bèstia" d'aquestes, a veure si va bé d'hora o no. L'altre dia vaig llegir un article sobre els problemes de puntualitat dels trens francesos. Des de la companyia es reconeix la pròpia "culpabilitat" en el 50% de casos, mentre l'altre 50% es deu a "accidents personals", que és la seva manera diplomàtica de referir-se als que usen les vies per un trajecte sense retorn; unes 400 persones l'any passat. Esperem que la xifra disminueixi...

Afortunadament, el viatge no l'haig de fer del tot sol, sino que hi aniré amb un company del departament. És un noi poc parlador, però tampoc jo sabria estar les 6 horetes de viatge xerrant. De fet, espero aprofitar aquests dies per avançar notablement la meva lectura d'El Quijote, que ja arrossego des de l'any passat. Cada dia llegeixo una mica anant a la feina, però el recorregut no és massa llarg, i l'home encara no ha arribat a Saragossa.

Per cert, al meu grup d'aquí tenen una tradició curiosa. Com que el laboratori es diu LAC, quan va arribar aquí la meva jefa va batejar la primera màquina com Lancelot (du Lac). Enginyós, no? Doncs han seguit amb la tendència "artúrica", fins a nivells desconeguts per mi. Ara les màquines es diuen Cassandra, Broceliande i Viviane, que es veu que són noms relacionats amb la llegenda, tot i que jo els desconec. En fi, se'm planteja un dubte. Sé que aviat ha d'arribar una màquina nova, i que potser em tocarà a mi. Així, que li he començat a pensar nom i, clar, amb la lectura que faig, en tinc dos al cap: Quijote i Rocinante. El primer seria irònic respecte dels anteriors, mentre el segon a més donaria una idea de la manca de seny de qui el farà servir (inicialment, jo). Què en penseu? Espero les vostres opinions i votacions. Altres noms podran ser tinguts en compte també.

Bé, acabo i us deixo amb aquesta inspiradora imatge de l'Escola en un típic dia d'hivern. Si no sabeu res de mi en un parell de setmanes, podeu començar a buscar-me per les glaceres alpines...