Renovació (primera part)

Hola de nou!

Ha costat una mica, però ja torno a estar escrivint al blog. Volia enrotllar-me una mica, però m'he entretingut una infinitat fent uns petits canvis que ja haureu detectat, i se m'ha fet una mica tard, així que no aniré deixaré el repàs a la meva activitat científica i cultural per un altre dia (demà?), i em centraré en explicar el que alguns ja sabreu, és a dir, que ahir em van oferir una prolongació de l'estada al laboratori Estimat Cotó per un any més un cop se m'acabi el contracte actual.

Bé, no exactament. El contracte actual se m'acaba el 31 d'agost, perquè és quan en principi moria la xarxa europea d'on cobro. Tanmateix, s'ha concedit una extensió "sense pasta". Això vol dir que la UE no posa ni un euro més, però si no s'ha utilitzat tot el que ja s'havia rebut, es pot continuar gastant. Com que tenia calers per més mesos de post-doc dels que hauré gastat, suposo que podré viure d'això 2-3 mesos. Llavors serà quan entrarà en joc l'Institut Francilien de Recherche sur les Atomes Froids, IFRAF pels amics, que són els que generosament s'han "ofert" a pagar-me un any més. En aconseguir això val a dinar que hi han intervingut una sèrie de factors, el pes de cadascun dels quals és difícil de determinar, però que podria anar per l'ordre en què els posaré:

1. L'IFRAF és un "ens virtual": és pasta que posa la regió d'Ile-de France (com si diguéssim, la Generalitat) per impulsar la col.laboració entre 6 laboratoris ja existents, entre els quals es troba el meu. L'IFRAF ja havia donat pasta a altres laboratoris per material o fins i tot per algun postoc, i res al LAC. Per tant, una primera raó de pes és "política": ja tocava que alguna cosa anés cap aquí. D'alguna manera, és com quan em va tocar la Pedro i Pons; jo sempre aprofitant l'avinentesa. M'hauria de presentar a algun càrrec polític, per exemple, president de la República bananera aquesta, ja que sembla que no hi ha cap polític competent en tot el país.


2. La insistència de la meva jefa a qui toqués. Us asseguro que pot arribar a ser molt convincent. Precisament, si encara no li he dit que estic pendent d'una Marie Curie per Itàlia, és per (a) por que em mossegui després de l'esforç que ha posat en el tema, i (b) se la veu tant contenta de l'èxit aconseguit que no li vull amargar el dia. Sí, sí, que li haig de dir, però a veure quan ve a cuento...


3. Les cartes de recomanació enviades.


4. El meu curri impressionant.


5. El meu encant personal, que em va permetre xerrar del meu pòster amb la directora de l'IFRAF aquest, i demostrar la meva total ignorància sobre el tema que estic investigant. Vet-ho aquí una transcripció no literal de part de la nostra conversa:
   
   
   
   • Per què voleu fer molècules fredes?
   
   
   • Eh? Ah, sí [espera que estava escrit en algun racó del pòster...]: per fer "super"química [què és això?], per quantum computing [dir això sempre queda bé]... [i una tercera "raó" que ja he tornat a oblidar].
   
   
   • Per què voleu usar làsers de femtosegons, millor que de picosegons?
   
   
   • [Mmm, perquè són els que tenen els d'Oxford?] Per què així és té un millor control del procés, és tot coherent [una altra paraula maca aquesta i ho he llegit en alguna banda].
   
   
   • I que col.laboreu amb algun grup experimental de l'IFRAF?
   
   
   • Doncs volíem col.laborar amb els del nostre mateix lab., però no els hi acaba de funcionar l'experiment, i ara treballem amb uns d'Oxford que s'han mostrat interessats.
   
   
   • Doncs és una llàstima que no hi hagi cap col.laboració amb l'IFRAF...
   
   
   • [Sí mira, i què vols que t'hi faci jo...]
   
   
   • I què li passa a l'experiment el teu lab., per què no funciona? És que no tenen ni BEC! [dit amb certa ironia-mala baba, cal tenir en compte que ella ha treballat amb el Cohen-Tannoudji i per tant fer un BEC li deu ser trivial...]
   
   
   • [A mi m'ho preguntes? Jo sóc teòric!]

Podeu observar que en vàries ocasions no sabia pas què dir-li però, afortunadament, de bell antuvi m'havia donat la bona nova que m'havien donat la borsa, i suposo que al final no podia fer-se enrere...

Bé, explicada aquesta bonica anècdota, me'n vaig a dormir, que demà haig de "matinar" per anar a una visita comentada al cementiri de Père Lachaise [els més freakies podeu donar una ullada a www.pere-lachaise.com, hi ha fotos de les tombes més famoses: Édith Piaf, Oscar Wilde, Coloniel Fabien ;-) ...].

Si algú està interessat en un troç de la tomba de Jim Morrison, pot posar-ho als comentaris, però sense massa esperances, doncs difícilment els llegiré abans d'anar-hi, i tampoc és que a mi em digui res de particular aquest home.

Però que això no us reprimeixi! S'accepten peticions estranyes relacionades amb la visita al cementiri aquest, així com comentaris de les vostres experiències visitant-lo o algun altre.