picnic multicultural

Ahir va ser un dia depriment mentre reflexionava sobre el darrer Premi Príncep d'Astúries de Recerca. Efectivament, malgrat el que pretenen vendre en aquest país, la igualtat no existeix: hi ha gent que és simplement "diferent", i aquest n'és un exemple. Amb 41 anyets, té 82 PRL's, 6-7 Nature's i 4-5 Science's. Per comparar, té més PRL's que el Ketterle (i que Lewenstein o Zoller), i en la combinació Nature+Science estan a la par. No està gens malament, sobretot per un teòric. Ens trobem davant del primer candidat "realista" a esdevenir el primer Premi Nobel en Física espanyol (i català, no dubtem que si fos al cas això ja sortiria)? El temps ho dirà. De moment: moltes felicitats Prof. Cirac!


Avui ha estat un dia força diferent. Després de tenir la idea al cap per força mesos (de fet, des d'abans de Nadal), i d'un intens debats des de fa algunes setmanes (vegeu aquest altre blog), avui finalment hem fet un picnic multicultural amb la gent del lab, al Parc de Sceaux. Teníem fitxada gent de pràcticament gent de tots els continents (només mancava Oceania), si bé al final algunes persones no han pogut venir. En qualsevol cas, com podeu veure en aquesta foto, la selecció final ha estat ben variada:

• Emiliya i Georgyi, de Bulgària;
• Hien, de Vietnam;
• Aikaterini, de Grècia;
• Ayush, de la Índia;
• Fabienne, de França;
• Jianming, de la Xina;
• Mariela, de Cuba;

i, fora de càmera:

• Johannes, d'Alemanya;
• Jordi, de Catalunya.

No intentaré ara citar el que ha dut cadascú, ja dec haver escrit malament algun nom i n'hi ha prou. En qualsevol cas, crec que ha estat tot un èxit. Ara caldrà veure quan fem la propera, possiblement tipus barbacoa, per variar una mica i poder disposar de menjar (especialment, carn!) calent.

Bé, me'n vaig a preparar el sopar, que avui toca anar a dormir com les gallines: demà haig de matinar per agafar l'Eurostar cap a Londres i, d'allà, cap a Oxford. Què voleu que us digui, em fa gràcia això d'anar a una universitat de les "històriques". Que qui hi ha hagut famós allà? Doncs força gent, però entre físics sens dubte hem de donar la seva importància al sr. Hooke. Efectivament, què seria de la nostra vida sense l'oscil.lador harmònic? Visca Hooke/Oxford! Fora Newton/Cambridge! ;-)