Al mal temps, molta cultura

Portem una setmaneta força passada per aigua, fins al punt que ja he perdut el compte dels cops que m'he mullat per no dur paraigües -- i això que els meus antecessors i mestres parisins em van dir que sempre l'havia de dur a sobre. En fi, un no fa cas de l'experiència i ho acaba pagant. Afortunadament, aquesta ciutat té alternatives a passejar per l'aire lliure, de manera que m'he pogut culturitzar (és un dir).

Dimarts, just abans que arribéssin les pluges, vaig assistir a un nou concert de l'Ensemble Itinéraire a la CIUP, acompanyat d'una noia del Lab. que li agrada aquesta música. El concert es titulava "Cor à cor". Lamentablement, en francès "cor" vol dir "corn" i no "cor" o "coral", de manera que jo hi vaig anar confós, pensant que sentiria a cantar, i el que va passar va ser que vaig sortir amb un maldecap considerable. Em vaig poder consolar coneixent uns catalans que estan a París estudiant música... i que em van confessar que "no havien entès la segona part".

Dimarts, el cel mostrava aquesta bonica lluna
sobre la Fundation Deutsch de la Meurthe

Després de tres dies remullant-me anant i/o venint de la feina (confirmant experimentalment que només plou quan no duus el paraigua), dissabte vaig repetir l'error, i vaig anar a passejar pel centre. Novament em vaig dutxar, però ja gairebé no me'n vaig sentir, i vaig pensar que podia estar impermeabilitzant-me. Avui però he pogut comprovar que no era així quan he anat a veure l'exposició "L'edat d'or de les ciències àrabs" a l'Institut del Món Àrab. L'exposició és certament interessant, amb molt de material i força explicacions en text --en francès, naturellement!. L'únic problema que he tingut [perquè sempre veig la part negativa de les coses?] és que estava a petar. Jo pensava que, sent un dia de pagament, hi hauria poca gent. Doncs no; no sé si és perquè plovia i la gent no tenir res millor a fer, però estava ple com un ou, fins i tot amb una petita delegació dels "Scouts musulmans de França" (mitja dotzena de nois, cap noia).

D'entre la variada informació rebuda, m'he quedat amb dues idees, que potser no són les essencials, però que m'han sorprès o cridat l'atenció. Primer, a l'entrar hi havia en una paret un escrit de "motivació": perquè les ciències àrabs van dominar durant certa època (ss. VIII-XV aprox.)? Entre els arguments exposats deia que "la nova religió era un marc idoni per dur a terme recerca científica" [cito de memòria]. No sé si això s'acaba de correspondre amb la situació actual; també és cert que la religió cristiana en aquella època no era cap meravella de respecte per la ciència. En qualsevol cas, la idea sembla reforçada per una cita del Corà que hi havia més endavant [la poso en el francès que estava per no cagar la traducció]: "Dieu placera sur des degrés élevés ceux d'entre vous qui croisent et ceux qui auront reçu la science" ["La Discussion", LVIII, II]. I encara una altra d'un hadith ("acte o paraula atribuïda al Profeta i que completa el Corà"): "Un peu de science vaut mieux que beaucoup de dévotion". Si ho entenc bé, i vist positivament: estic salvat.

O millor: ho estaré si aconsegueixo progressar una mica en la feina. Aquesta setmana me l'he passada llegint un llibre de fa uns cinquanta anys: Molecular spectra and molecular structure, de Gerhard Herzberg. Ja sé què penseu: sona molt "químic", però ves, sembla que és on m'he fotut... A veure si aquesta setmana acabo la meva introducció en aquest món i la setmana que ve, que aniré a gaudir d'una escola d'hivern a Les Houches puc seguir alguna classe. Amb sort allà no plourà, i si Déu vol no farà massa fred, tot i que això és més difícil. Algú em pot deixar uns esquís?

Espero que l'aire fresc dels Alps m'ajudi a esbargir-me mentalment, ja que temo que les meves condicions psíquiques estan empitjorant. L'altre dia no vaig poder estar-me de fer aquesta foto mentre em preparava un caldo, fascinat per la tendència de la pasta (una mena de macarrons) a alinear-se verticalment, de manera que el caldo calent puja pel seu interior, i les bombolles es concentren en els seus extrems. En defensa pròpia, al·lego que feia poc havia assistit a un nou seminari en francès, aquest sobre la transició de fase de Kosterlitz-Thouless en un gas de bosons bidimensionals, i això segurament em va afectar negativament... Estic molt malament, doctor?