1 anyet

Doncs sí, ahir va fer un any d'exili a la (llavors insignificant) Lutetia Parisiorum dels romans, situada al nord de la Gallia celtica segons podeu veure al mapa d'aquí baix obtingut a la Wikipedia (la italiana ja que la francesa no m'ha sabut dir res dels mots "Gallia" ni "Lutetia"; l'entrada a la versió anglesa també és interessant i ens explica l'origen del nom remarcant que no seria del llatí gallus (gall) com els mateixos francesos pensen, i que és la raó per la qual han fet d'aquest animal el seu símbol nacional).
Un cop superat aquest límit temporal, i seguint amb la idea d'Isaaco Pisano Witthausensis, crec que puc afegir un Lutetii o Lutecià al meu nom, del nom que usaven els enemics d'Astèrix per a aquesta vil.la, possiblement pels aiguamolls (marais en francès) de la riba del Sena: lutetia=fang).

I com vaig celebrar aquesta data tan especial? De fet, de cap manera particular, tot i que sí vam fer un petit pica-pica al departament, però en aquest cas per acomiadar una companya que retornava a la seva Xina natal després d'una estada d'uns 8 mesos. Temo que, si no ho haguéssim muntat una altra postdoc búlgara i jo mateix, hauria marxat sense que ningú li digués ni ase ni bèstia, per usar una expressió típicament catalana. Per dir la veritat, no va ser gaire diferent, ja que es va acabar com els dinars de cada dia al nostre grup: els francesos parlant en francès sobre coses franceses per una banda [i, doncs, ignorant completament la persona per qui s'havia fet el pica-pica, que de francès no n'entén ni un borrall], i els tres no-francesos per l'altra. En fi, nihil novum sub sole...

El «group du midi» que anem a dinar junts habitualment, dominat pels francesos, però
amb una variada representació internacional (Xina, Bulgària, Catalunya, i ara també Grècia)

Fins la propera!