In the Mud for Laugh

Hola gent!

Novament pel blog-espai, observant que la darrera entrada és de fa un mes i, per tant, adonant-me de la meva incapacitat total per complir el propòsit d'anar afegint coses amb regularitat setmanal. Ja se sap on acaben els bons propòsits d'inici de curs: "aquest any sí estudiaré", "no deixaré els deures per l'últim dia", i bla-bla-bla. Doncs no hi ha manera, què hi farem!

La veritat és que no és completament "culpa meva" (ja tiro pilotes fora!), sino que he anat força de cul amb un viatge llampec a terres catalanes per motius familiar (camuflats amb una visita a ECM per allò de recuperar el bitllet d'avió --el meu costat agarrat-català...) empalmat sense solució de continuitat amb un workshop a Alemanya, i de nou cap a París. Realment, crec que aquest viatge no m'he sentat gaire bé, doncs vaig passar dels 30 C que es gaudien a BCN a finals d'octubre a una fresca notable a Alemanya, i al cap de quatre dies a un fred hivernal total a París. Diumenge em vaig llevar i, per motius desconeguts, el que li tocava es va despistar i no va posar el Sol. Sí, sí, com ho llegiu. No sé si estaria entretingut seguint les àrdues negociacions per la formació del nou Govern català, però ja fot dos dies que tenim una boira espessa (v. foto) que no en veuries tres dalt d'un burro.

Boira matinera (11h) al Bd. Jourdan, 5 de novembre

Per més inri, vaig posar un termòmetre fora de la finestra i, en mitja hora, no va parar de baixar, fins que em vaig cansar de mirar-me'l quan marcava 6.8 C. A les 11 del matí! Tot plegat, depriment... Pensar que el fred tot just comença, i que fins abril no puc tenir esperances de retrobar una temperatura ambient adequada a la vida humana.... 6 mesos! Aviat està dit! Quina enveja em fa ara el Fèlix, que deu prendre el sol a l'altre costat del Mediterrani, es deu banyar al Mar mort, fent l'idem... Ai, las! Per cert, Fèlix, he vist al teu blog que estàs fent uns cursos intensius en cultura bíblica :P ... Que m'explicaries el significat d'inri? ;-)

Vaja, no voldria resultat massa depriment, així que ara toca posar una nota d'humor alemany, també en forma fotogràfica, per alegrar l'entrada:

Senyal a l'entrada d'un parc públic a Bad Honnef.
Qui diu que els alemanys no tenen sentit de l'humor?

Per aquells que sabeu alemany, la cosa està clara. Pels que no... donar la traducció seria trencar el misteri! Què us imagineu que pot dir el text? No si val a anar a mirar un diccionari, eh!

Com diu el peu de foto, la vaig fer a Bad Honnef, bonica vila riberenca del Rin (o s'escriu Rhin?, ni idea...), prop de Colònia. Hi vaig assistir a un congrés on, a falta de donar una xerrada, vaig tenir el gust de fer un parell de preguntes. No va ser una cosa totalment voluntària, ja que la primera me la va "forçar" la meva jefa, que estava de dona-cadira de la sessió inaugural i, no podent preguntar ella (no fa fi, pel que es veu), no va parar de fer-me gestos perquè li preguntés una cosa a un speaker. Evidentment, jo no estava psicològicament preparat, i no va quedar clar què volia preguntar, però ja va ser l'excusa suficient perquè ella se sentís legitimada i hi posés cullerada. En qualsevol cas, em va servir per perdre la virginitat preguntística, i això em va animar a llençar-li una pregunta a un altre tio. Un rus que em va contestar de mala manera, com era de preveure, però si-més-no li vaig tocar prou la pera per no pensar-se que no hi havia hagut ningú a l'audiència que l'hagués seguit. El que no es conforma és perquè no vol, i després fins i tot em va venir a explicar el tema, amb bones maneres. Si és que, en el fons, tots som bones persones :-D

Per cert, que el lloc on es feia el congrés feia patxoca, una casa senyorial de principis del segle XX. Llàstima que no l'hagin renovada (els calers només han arribat per l'aula de seminaris, espectacular), i toqui compartir lavabos i dutxes com quan anavem de colònies... Carai, potser ve d'aquí l'expressió? "Anar de colònies"... "anar a Colònia"... curiós! Per cert, parlant de dutxes i Colònia... doncs l'aigua de l'aixeta era simplement aigua. Res de perfums ni contigut alcohòlic; una decepció. Així, per què se'n deu dir "colònia" de la idem? Misteris de la llengua... Una altra curiositat: la casa ja va estar destinada de bon principi a tasques docents. Era una escola... de minyones! Amb la seva aula-cuina, la seva aula-safareig, la seva aula-cosidor... Tot està documentat amb uns pòsters a la zona on vam posar els nostres. No sé si era una indirecta per estimular allò de la implicació en les tasques domèstiques, o per relativitzar la importància que segons qui dóna a la seva feina, però la gent no els va prestar massa atenció. Llàstima que no hi havia ningú per preguntar la recepta de l'excel.lent i mundialment coneguda Kartoffelnsalat :-)

Bé, acabo entxufant una altra foto que no té res a veure amb tot la resta que he comentat, però que fa d'enllaç amb l'entrada precedent al blog. Us hi anunciava la meva participació al Mid autumn chinese festival de París, i vet-ho aquí la mostra gràfica que sí hi vaig anar. Evidentment, en companyia xinesa (altrament, no hauria sabut pas que existia tal festa), i d'una búlgara companya del lab, que també va ser captada per la nostra col.lega del llunyà orient. Va ser una nit curiosa... Jo esperava un bon jalar, encara que fos a base de glutamat xinès, però l'únic que vam menjar va ser un pastís de lluna. Tamany? Doncs no gaire gran: compteu que a la capsa de la foto hi havia els 4 que ens tocaven... Això sí, l'entorn estava bé, ja que vam pillar (com 300000 xinesos més aquell vespre) un bateau mouche i vam fer la volta turística habitual: Pont neuf, Notre Dame, Hotel de Ville, Louvre, amunt fins la Torre Eiffel, i retorn al punt de partida. Fins i tot vam poder veure durant uns breus instants, entre els núvols que descarregaven una pluja de nassos, la Lluna, que és el que toca en aquesta diada. (O potser n'hauria de dir niada, ja que se celebra de nit?)

Jian-Ming Zhao, una amiga seva, Emiliya, i jo mateix, en un
bateau mouche per celebrar la primera lluna plena de la tardor

Ja veieu, he començat queixant-me de boira i fred, i he acabat recordant un vespre de pluja. Realment, el temps al nord dels Pirineus és lamentable...

Vinga, fins la propera!

PS: Nou rècord: entrada completada --incloent la recerca i preparació de les fotos-- en menys de 2h!