Poesia hivernal

Hola de nou!

Amb el fred que fa per aquí dalt (tot i que avui la cosa ha millorat), un es queda força a caseta, i de tant en tant fins s'acosta a algun llibre. Abans d'ahir vaig agafar el meu regal del darrer St. Jordi, «Nova antologia poètica» de Miquel Martí i Pol (Ed. 62: Barcelona 2005). Hi vaig llegir aquest poema, i la seva referència a la boira em va fer veure d'una altra manera la manca de Sol que estic patint:

Hivern

Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:
és una mica melanconiós,
d'una melanconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.

L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.

Neu i boira d'autèntic hivern (Les Houches, febrer 2006)

Maco, no?

Bé, si no us ha convençut, potser us farà més gràcia aquesta foto que vaig fer dissabte passejant per la rue des Ecoles...

El mític Hotel California dels Eagles

La lletra de la cançó ja no la poso, la podeu trobar en una web de nom revelador: lyricsfreak.com. I si no sabeu de què va, o qui eren els Eagles, podeu anar com sempre a la Wikipedia.