cap a Les Houches

Unes ratlles abans de marxar demà cap a l'escola de Les Houches, ja que no sé si des d'allà podré mantenir gaire al dia el blog [Podeu argumentar encertadament que tampoc és que sigui gaire regular quan sóc a París...]

Afortunadament, no em tocarà matinar massa, agafo el tren cap a les 10.30. Poca broma: és un TGV! Serà la primera vegada que vaig en una "bèstia" d'aquestes, a veure si va bé d'hora o no. L'altre dia vaig llegir un article sobre els problemes de puntualitat dels trens francesos. Des de la companyia es reconeix la pròpia "culpabilitat" en el 50% de casos, mentre l'altre 50% es deu a "accidents personals", que és la seva manera diplomàtica de referir-se als que usen les vies per un trajecte sense retorn; unes 400 persones l'any passat. Esperem que la xifra disminueixi...

Afortunadament, el viatge no l'haig de fer del tot sol, sino que hi aniré amb un company del departament. És un noi poc parlador, però tampoc jo sabria estar les 6 horetes de viatge xerrant. De fet, espero aprofitar aquests dies per avançar notablement la meva lectura d'El Quijote, que ja arrossego des de l'any passat. Cada dia llegeixo una mica anant a la feina, però el recorregut no és massa llarg, i l'home encara no ha arribat a Saragossa.

Per cert, al meu grup d'aquí tenen una tradició curiosa. Com que el laboratori es diu LAC, quan va arribar aquí la meva jefa va batejar la primera màquina com Lancelot (du Lac). Enginyós, no? Doncs han seguit amb la tendència "artúrica", fins a nivells desconeguts per mi. Ara les màquines es diuen Cassandra, Broceliande i Viviane, que es veu que són noms relacionats amb la llegenda, tot i que jo els desconec. En fi, se'm planteja un dubte. Sé que aviat ha d'arribar una màquina nova, i que potser em tocarà a mi. Així, que li he començat a pensar nom i, clar, amb la lectura que faig, en tinc dos al cap: Quijote i Rocinante. El primer seria irònic respecte dels anteriors, mentre el segon a més donaria una idea de la manca de seny de qui el farà servir (inicialment, jo). Què en penseu? Espero les vostres opinions i votacions. Altres noms podran ser tinguts en compte també.

Bé, acabo i us deixo amb aquesta inspiradora imatge de l'Escola en un típic dia d'hivern. Si no sabeu res de mi en un parell de setmanes, podeu començar a buscar-me per les glaceres alpines...

le français c'est facile

Bon vespre,

Avui he fet un test de francès pels cursos que organitza el mateix CNRS. Per fer-lo havia d'anar "al poble del costat", Gif-sur-Yvette. M'han comentat que hi podia anar des del lab. a peu en 30-35 minuts "through the woods". (NB: Tot el que pregunto on és, s'hi pot arribar "through the woods". El que encara no m'ha dit ningú és si haig d'anar amb compte amb el llop.)

Com que desconeixia el camí exacte, i a més avui ha deixat de ploure per començar a nevar, m'ha fet decidir-me a anar en tren. Greu error! El RER no va mai a l'hora, així que m'he hagut d'esperar vint minuts a la parada d'Orsay, entre altres problemes amb què no us vull marejar. Tot plegat, he arrivat mitja hora tard, juntament amb un altre tio que ha arribat amb el mateix tren. A l'aula, només hi havia una altra noia fent l'examen, i tres professores, així que era gairebé una cosa de tu a tu.

Conversa mantinguda en entrar (en francès, és clar):
  -Com et dius?
  -Sóc en Jordi Mur Petit
  -La teva nacionalitat?
  En aquest punt, un es pregunta si hauran sentit parlar de l'Estatut... Per si de cas, responc
  -Bé, espanyola...
  -Ah, Jordi, tu ets català, no?
  -Sí, sí...
  -Clar, amb un nom així havies de ser català.
  [A les seves companyes]
  -Sí que era català, sí!
O sigui, que deuria ser el tema de conversar abans d'arribar.

Al final, la cosa ha anat prou bé, i la dona m'ha proposat d'unir-me al tercer nivell. Déu, amb quin nivell deu anar la gent per aquí, si jo que no en tinc ni idea entro directament al tercer nivell (l'últim que ells donen). Bé, de fet m'ha dit que la meva nota estava just al mig entre els que dirigien al grup 2 i al grup 3. Jo sempre nedant entre dues aigües. Ens hem decidit per apuntar alt, i així després la caiguda serà més forta... o el Chirac em donarà la nacionalitat abans de l'estiu, je,je.

En fi, que si la setmana que ve serà dura per estar reclòs a Les Houches (temperatures d'avui: mínima de -8 C i màxima de 4 C; totes les pistes i remuntadors oberts; neu en condicions perfectes per esquiar), el mes de març pot ser lamentable tot ell, amb 3 dies amb 3 hores de classe de francès non-stop. Tot sigui per la Ciència... Bé, potser tot-tot no, espero treure'n algun altre profit ;-)

Al mal temps, molta cultura

Portem una setmaneta força passada per aigua, fins al punt que ja he perdut el compte dels cops que m'he mullat per no dur paraigües -- i això que els meus antecessors i mestres parisins em van dir que sempre l'havia de dur a sobre. En fi, un no fa cas de l'experiència i ho acaba pagant. Afortunadament, aquesta ciutat té alternatives a passejar per l'aire lliure, de manera que m'he pogut culturitzar (és un dir).

Dimarts, just abans que arribéssin les pluges, vaig assistir a un nou concert de l'Ensemble Itinéraire a la CIUP, acompanyat d'una noia del Lab. que li agrada aquesta música. El concert es titulava "Cor à cor". Lamentablement, en francès "cor" vol dir "corn" i no "cor" o "coral", de manera que jo hi vaig anar confós, pensant que sentiria a cantar, i el que va passar va ser que vaig sortir amb un maldecap considerable. Em vaig poder consolar coneixent uns catalans que estan a París estudiant música... i que em van confessar que "no havien entès la segona part".

Dimarts, el cel mostrava aquesta bonica lluna
sobre la Fundation Deutsch de la Meurthe

Després de tres dies remullant-me anant i/o venint de la feina (confirmant experimentalment que només plou quan no duus el paraigua), dissabte vaig repetir l'error, i vaig anar a passejar pel centre. Novament em vaig dutxar, però ja gairebé no me'n vaig sentir, i vaig pensar que podia estar impermeabilitzant-me. Avui però he pogut comprovar que no era així quan he anat a veure l'exposició "L'edat d'or de les ciències àrabs" a l'Institut del Món Àrab. L'exposició és certament interessant, amb molt de material i força explicacions en text --en francès, naturellement!. L'únic problema que he tingut [perquè sempre veig la part negativa de les coses?] és que estava a petar. Jo pensava que, sent un dia de pagament, hi hauria poca gent. Doncs no; no sé si és perquè plovia i la gent no tenir res millor a fer, però estava ple com un ou, fins i tot amb una petita delegació dels "Scouts musulmans de França" (mitja dotzena de nois, cap noia).

D'entre la variada informació rebuda, m'he quedat amb dues idees, que potser no són les essencials, però que m'han sorprès o cridat l'atenció. Primer, a l'entrar hi havia en una paret un escrit de "motivació": perquè les ciències àrabs van dominar durant certa època (ss. VIII-XV aprox.)? Entre els arguments exposats deia que "la nova religió era un marc idoni per dur a terme recerca científica" [cito de memòria]. No sé si això s'acaba de correspondre amb la situació actual; també és cert que la religió cristiana en aquella època no era cap meravella de respecte per la ciència. En qualsevol cas, la idea sembla reforçada per una cita del Corà que hi havia més endavant [la poso en el francès que estava per no cagar la traducció]: "Dieu placera sur des degrés élevés ceux d'entre vous qui croisent et ceux qui auront reçu la science" ["La Discussion", LVIII, II]. I encara una altra d'un hadith ("acte o paraula atribuïda al Profeta i que completa el Corà"): "Un peu de science vaut mieux que beaucoup de dévotion". Si ho entenc bé, i vist positivament: estic salvat.

O millor: ho estaré si aconsegueixo progressar una mica en la feina. Aquesta setmana me l'he passada llegint un llibre de fa uns cinquanta anys: Molecular spectra and molecular structure, de Gerhard Herzberg. Ja sé què penseu: sona molt "químic", però ves, sembla que és on m'he fotut... A veure si aquesta setmana acabo la meva introducció en aquest món i la setmana que ve, que aniré a gaudir d'una escola d'hivern a Les Houches puc seguir alguna classe. Amb sort allà no plourà, i si Déu vol no farà massa fred, tot i que això és més difícil. Algú em pot deixar uns esquís?

Espero que l'aire fresc dels Alps m'ajudi a esbargir-me mentalment, ja que temo que les meves condicions psíquiques estan empitjorant. L'altre dia no vaig poder estar-me de fer aquesta foto mentre em preparava un caldo, fascinat per la tendència de la pasta (una mena de macarrons) a alinear-se verticalment, de manera que el caldo calent puja pel seu interior, i les bombolles es concentren en els seus extrems. En defensa pròpia, al·lego que feia poc havia assistit a un nou seminari en francès, aquest sobre la transició de fase de Kosterlitz-Thouless en un gas de bosons bidimensionals, i això segurament em va afectar negativament... Estic molt malament, doctor?

Observatoire de la Sorbonne

Abans de començar una setmana que sembla que serà atrafegada, us comento la visita feta ahir dissabte al famós Observatoire de la Sorbonne. Es tracta d'un observatori astronòmic associat a la universitat més antiga de París (fundada cap al 1273), i que gestiona la Société Astronomique de France. Malgrat la contaminació (química i lumínica) normal en una gran ciutat com París, aquest observatori encara es fa servir per observar la Lluna i els planetes ja que compta amb un telescopi de gran qualitat (té 153 mm d'obertura i 2,3 m de focal).

La torre de l'Observatoire des de la rue Saint Jacques

Jo vaig tenir l'oportunitat de visitar-lo a través d'una companya del laboratori on treballo, que hi fa visites comentades per la SAF, i això l'hi permet de dur-hi amics de tant en tant.

De fet, es tractava d'una visita llargament esperada després de comentaris molt positius d'altres ECM-istes que l'havien feta, i no va decebre pas. Malgrat els núvols que no ens van deixar mirar al cel, la veritat és que vam poder gaudir d'unes vistes sobre París impressionants. I és que l'Observatoire té l'avantatge sobre altres miradors de la ciutat --com la Torre Eiffel, la torre de Montparnasse o el Sacré Coeur-- que està ben bé "al rovell de l'ou". Així, des de la plataforma de la cúpula, pots veure Notre Dame o el Panteó a tocar de la mà. Vaja, una visita que val la pena de fer, especialment si la podeu fer ben acompanyats com jo (see figure at right).

Joyee, Mariela i Fabi fent d'experimentals amb el telescopi

restaurant curiós

Restaurant a incorporar a la col.lecció de restaurant amb noms estranys que sovintegen per aquesta ciutat. Està al Bd. Brune, entre la Porte de Chatillon i la rue du General de Maud'huy (quin nom aquest també: enlloc de fer batalles, deuria dedicar-se a maleïr els enemics...) i es diu que el visitava un famós de Hollywood d'inicials E.T. abans de deixar aquesta Terra.

tesi de Feynman

L'altre dia vaig veure que World Scientific va treure el passat agost una edició de la tesi de Feynman:

Feynman's thesis - A new approach to quantum theory,
editada per Laurie Brown (Northwestern University), World Scientific (Singapore, 2005), 144 p.
[enllaç a la pàgina del llibre de l'editorial]

L'edició en tapa tova costa només 14 USD. A França, a través d'Amazon la pots aconseguir per només 12.30 EUR sense haver de pagar l'enviament. Jo ja me l'he encarregada i espero rebre-la aquesta setmana. Animeu-vos-hi!

castellers a Sun Microsystems

Si mireu la plana web de Sun Microsystems, hi trobareu aquesta imatge tan nostrada:

Any Nou Xinès

Ara feia dies que no escrivia res, i això fa que se m'hagi acumulat la feina. Miraré d'anar-me posant al dia de mica en mica per no saturar.

Per començar, un parell de fotos del cap de setmana anterior. Divendres i dissabte vaig anar a dos concerts, un a Saint-Sulpice (els fans de cert llibre ja sabeu a on em refereixo) que commemorava els 250 anys del naixement de Mozart, i un altre al campus d'Orsay, que era força més informal (podeu veure la web de la gent que el feia aquí). Les fotos que vaig fer d'aquests concerts no van ser cap meravella. En canvi sí que me'n va sortir alguna de bona de la celebració de l'Any Nou xinès. Us en poso un parell. Primer una de curiosa:

L'Any Nou Xinès és una exclusiva de ...
(Feu clic per veure-la gran i trobar la resposta)

I ara dues de més cridaneres:

El drac típic...

...i una altra bèstia més curiosa

Com a curiositat, resulta que el dia de l'Any Nou no era el diumenge, sino el dimarts, cosa que em va comentar una visitant xinesa que hi ha al laboratori. Un altre parell de cosetes que em va dir del calendari xinès i que vaig trobar molt curioses són: que el dia 20 de gener nostre, ells l'anomenen "el dia més fred de l'any". És sorprenent que coincideixi amb la nostra "setmana dels barbuts", la més freda de l'any segons la tradició. De fet, encara hi ha més: el 4 de febrer, per ells és el "principi del retorn del bon temps" (o alguna cosa així); per nosaltres aquest any era la candelera, i ja se sap la importància d'aquest dia en les previsions meteorològiques a mitjà termini.