Al.lucinant en escala de grisos

Una mini-entrada amb una foto que vaig fer diumenge al musée Carnavalet. Es tracta d'una escultura de Lluís XIV, altrament conegut com el rei Sol, tot i que diumenge el dia va estar tapadot i fins ens vam remullar una mica. El fet és que, inspirant-me en el rabí Mendu, l'he modificada per tenir-hi una part en el color original, i una part en grisos. Val a dir que l'estratègia que jo he seguit en el Gimp difereix lleument de l'indicat per tan venerada autoritat. Els passos que he seguit han estat [ho escric per ser capaç de repetir-ho en el futur jo mateix , més que per si pot ser útil a algú altre:P]:

1. Tria de la zona a deixar en color amb la vareta màgica (cosa que requereix un pols destacable i també paciència!).
   
2. Inversió de la selecció amb Select > Invert.
3. El tema filtres no l'he aconseguit fer funcionar, així que he executat la "decoloració" de la nova selecció amb Layer > Colors > Colorize i desplaçant els cursos fins a Hue=0, Saturation=0, Lightness=0.
   
4. Et voilà!

Esperaré impacient el comentari del Mestre :-)

1 anyet

Doncs sí, ahir va fer un any d'exili a la (llavors insignificant) Lutetia Parisiorum dels romans, situada al nord de la Gallia celtica segons podeu veure al mapa d'aquí baix obtingut a la Wikipedia (la italiana ja que la francesa no m'ha sabut dir res dels mots "Gallia" ni "Lutetia"; l'entrada a la versió anglesa també és interessant i ens explica l'origen del nom remarcant que no seria del llatí gallus (gall) com els mateixos francesos pensen, i que és la raó per la qual han fet d'aquest animal el seu símbol nacional).
Un cop superat aquest límit temporal, i seguint amb la idea d'Isaaco Pisano Witthausensis, crec que puc afegir un Lutetii o Lutecià al meu nom, del nom que usaven els enemics d'Astèrix per a aquesta vil.la, possiblement pels aiguamolls (marais en francès) de la riba del Sena: lutetia=fang).

I com vaig celebrar aquesta data tan especial? De fet, de cap manera particular, tot i que sí vam fer un petit pica-pica al departament, però en aquest cas per acomiadar una companya que retornava a la seva Xina natal després d'una estada d'uns 8 mesos. Temo que, si no ho haguéssim muntat una altra postdoc búlgara i jo mateix, hauria marxat sense que ningú li digués ni ase ni bèstia, per usar una expressió típicament catalana. Per dir la veritat, no va ser gaire diferent, ja que es va acabar com els dinars de cada dia al nostre grup: els francesos parlant en francès sobre coses franceses per una banda [i, doncs, ignorant completament la persona per qui s'havia fet el pica-pica, que de francès no n'entén ni un borrall], i els tres no-francesos per l'altra. En fi, nihil novum sub sole...

El «group du midi» que anem a dinar junts habitualment, dominat pels francesos, però
amb una variada representació internacional (Xina, Bulgària, Catalunya, i ara també Grècia)

Fins la propera!