mama, papa

Hola a tothom!

Sembla que aquestes són les primeres paraules que tots diem quan estem aprenent a parlar (més tard vindran termes més complexos com "caca", "pipi" o "quantumfieldtheory") i com que ara estic aprenent a bloggejar, doncs he cregut que ja anaven bé per titular aquesta primera contribució al meu blog, creat per respondre les (insistents) propostes d'un conjunt d'individus que ja tenen presència bloggeriana (especialment: Arnau i Fèlix, l'estranya parella ex-montergueiliana).

La idea és explicar coses que em passin durant la meva estada a la capital francesa, on he vingut per treballar un cop finalitzat el doctorat a Barcelona.

De fet, aquesta no és la meva primera estada a París. Hi vaig venir per primer cop a l'octubre, quan vaig fer una visita d'una setmana al grup de la Université de Paris Sud que m'ha acabat acollint. Posteriorment, al desembre passat ja vaig estar per aquí tres setmanes durant les quals vaig poder començar a "prendre mides al terreny" (casa, feina, gent,...).

La "txabola" on visc, dita Maison des Provinces de France

Ahir al vespre vaig arribar per tercera vegada i definitiva a París, aquest cop per estar-m'hi una bona temporada (en principi, un any). Això vol dir també que vaig venir amb al maleta ben carregada, i avui no he pogut fer gaire cosa més que buidar-la i posar tot el que en sortia a l'estudi on m'estic, dins de la Cité Internationale Universitaire de París (vegeu www.ciup.fr).

Per tant, no tinc gaire coses per explicar de moment, però així la cosa ja estarà en marxa.

Tanmateix, i per aquells que no ho hagin pogut llegir abans, copiaré part d'un mail que vaig enviar a uns quants amics durant la meva anterior estada i que contenia algunes de les meves primeres impressions sobre París i els seus habitants. És del dia 7 de desembre i diu així:

Hola a tot@s!

Doncs si, pels que no ho sabeu, m'acabo de traslladar a Paris, diguem que per comencar el post-doc, si be aixo no es del tot exacte ja que encara no soc 'doc'. Si tot va be, aixo sera cap a mitjans de gener.

Vaig arribar dijous passat despres d'un modest sopar de comiat amb uns 300 comensals al preu simbolic de 30 euros. Oficialment se'n va dir "Sopar cloenda de l'Any Mundial de la Fisica" (mes conegut com "Sopar Einstein comestible"), pero en el fons va ser una excusa per acomiadar-me dels companys dels darrers anys a ECM. La veritat es que va estar molt be, tant pel menjar com sobretot pel fet d'haver pogut compartir-lo amb molts de vosaltres: us agraeixo el suport que m'heu donat els darrers dies per alla baix, i l'interes escrivint-me aqui dalt. Del sopar, podeu veure'n algunes fotos a la pagina www.ecm.ub.es/~jordim/imgs/sopar/sopar.html

Un servidor amb els seus (ex)companys de despatx
abans d'anar a sopar

Despres d'una matinada respectable per anar a les mitiques "Fotocopias Rey, Antonio Rey" per recollir les copies de la tesi, vaig agafar l'avio cap a Paris. A part d'un retard de mitja horeta, no va passar res de destacable. Vaig ser fins i tot capac d'arribar a la Cite Universitaire amb l'Orlybus gracies a les indicacions de l'Arnau. Des del primer moment s'ha fet evident una realitat: malgrat la voluntat tenac dels catalans de Perpinya, per aqui dalt el catala no ha penetrat gaire, com tampoc altres llengues d'amplia tradicio europea com ara l'angles, l'italia, l'alemany o el castella. Efectivament, no tota Europa esta dominada per aquestes llengues, sino que queda un petit reducte rebel --s'anomenen a si mateixos "els descendents dels gals", un mitic poble de l'antiguitat d'existencia no demostrada-- que s'entesta en usar una llengua anomenada 'frances', sens dubte un vestigi pre-constitucional que caldria eradicar.

Afortunadament, entre les elits culturals locals s'ha comencat a extendre el costum d'aprendre llengues mes modernes i de major difusio, com les mes amunt mencionades, si be encara no han arribat al nivell de poder parlar catala. Tot arribara. Mentrestant, aquestes persones m'han ajudat amablement a interaccionar amb els nadius mes retrograds --coneguts com "burocrates". Es tracta d'un col.lectiu especialment reaci a tot canvi que no impliqui la creacio d'un nombre macroscopic de papers, naturalment escrits en la mencionada llengua. Val a dir que els caracters que usen en l'escriptura son molt similars als del catala, si be el seu escas coneixement de l'autentica utilitat de l'escriptura (transmetre per escrit de manera clara i precisa un missatge d'origen oral) els du a afegir quantitats variables de lletres inutils, sense cap relacio amb la pronuncia real dels mots, i sovint decorades amb tot tipus de simbols (dits accents) de posicionament aparentment aleatori. Malgrat tot, amb cert esforc hom es capac de desxifrar-ne el significat.

La meva experiencia en la comunicacio oral no ha estat tan reeixada, ja que mostren una predileccio per parlar rapid i ajuntant les paraules, de manera que es dificil fer-se una idea precisa del que estan dient. Aixi, en absencia de traductors, sovint no soc capac d'entendre mes d'un o dos mots per parrafada. Cada cop tinc mes clar perque era frances el director de "En busca del fuego", pel.licula mitica pels seus dialegs, que no han pogut ser superats ni per "2001: una odisea en el espacio".

Tot i aquestes limitacions en la meva comunicabilitat amb els membres de la tribu, puc considerar que els primers dies al seu poblat principal (Paris) han estat un exit. Tinc un allotjament confortable i espaios, amb cuina i dutxa propies i calefaccio, la qual s'agraeix especialment perque a fora la temperatura es forca fresca, i amenaca de baixar mes de cara al proper cap de setmana. Tambe he aconseguit obrir un compte a la vista (qui ha dit que les comissions de 'la Caixa' son altes? Aqui et cobren 6.20 EUR al mes per enviar-te un extracte i tenir una mena de VISA electron!) i avui he signat el contracte de treball. Com que encara no soc Doc, de moment me l'han fet com a estudiant, esperant modificar-lo quan els envii un paper dient que ja soc Doc. Tot i aixo, val a dir que el sou es forca superior al que dona la Gene. (La retencio que despres m'hi faran es un misteri.)

De fet, avui es pot dir que ha estat un gran dia per la burocracia. A part de signar el contracte, he aconseguit finalment la targeta que m'ha de permetre accedir al departament, i paper que m'ha de permetre de tenir una altra targeta pels menjadors, de manera que podre deixar de 'gorrejar' la dels companys.

A part d'aixo, poca cosa mes. M'intento integrar a la Cite Universitaire. La Cite es un conjunt d'una trentena d'edificis dedicats a allotjar estudiants universitaris i altra gent d'arreu (Franca i la resta del mon). A la casa que jo m'estic (Maison des Provinces de France) hi ha 'nomes' 383 habitacions/estudis. Crec que es de les mes grans, pero ja us dona una idea de la magnitud del complex. A part de dormir i menjar, per aqui hi ha una animada vida cultural, cada dia fan alguna cosa. Per exemple, ahir vaig assistir a un magnific concert que no sabria si definir de musica classica o moderna. Primer, un tal Michaël Levinas (que representa que es molt bo, jo no puc opinar) va interpretar unes peces de Bach al piano. Despres, uns solistes de l'Ensemble Itineraire (que tambe han de ser bons) van tocar peces del Levinas aquest. La relacio entre les primeres obres i les segones la va explicar detalladament el Levinas aquest en la mitja part... en frances. Per tant, no us en puc dir gran cosa. Tot aixo dins d'una de les Maisons, i per nomes 3 EUR (pels residents).