Terminus
Això s'acaba, i com la veu de l'autobús cal dir "Terminus, terminus, tous les postdocs sont priés à descendre". M'ha semblat que això requeria una darrera entrada al blog, i aquí està. Hi he posat algunes de les darreres fotos fetes, sigui a llocs característics de la ciutat, sigui d'algunes de les persones amb qui he compartit aquesta experiència i l'han feta especial. Com deia el Bogart a la Bergman a Casablanca ‹‹sempre ens quedarà París››, o millor ‹‹We'll always have Paris›› que ja m'haig d'anar acostumant a l'anglès en versió contínua :-)
Començo amb els llocs de la ciutat amb un sentit particular (almenys per a mi) o curiós:
Una particular visió de Molière a la Comédie Française
on vam veure "Le Malade imaginaire" amb la Raquel
(15 de juliol)
on vam veure "Le Malade imaginaire" amb la Raquel
(15 de juliol)
La Tour Eiffel il·luminada quan es fa fosc
(què us sembla el contrast de colors? no està trucada, eh!)
(què us sembla el contrast de colors? no està trucada, eh!)
La "luna llena sobre París" que cantaven aquells...
Notre Dame de Paris, de nit.
M'agrada el joc amb els llums de la plaça...
llàstima només de la paperera decaiguda
M'agrada el joc amb els llums de la plaça...
llàstima només de la paperera decaiguda
i...
Ah! La pastisseria Thevenin,
la meva font de golafreria setmanal!
la meva font de golafreria setmanal!
I aquí teniu les persones que han tingut la paciència d'aguantar-me gairebé dos anys remugant contra els francesos (i altres) [amb un to sèpia per donar-hi un aire més emotiu :-) ] :
Mariela y el te de las cinco
(o de las seis, lo importante es no estresarse!)
(o de las seis, lo importante es no estresarse!)
Montse, retornada ja a terres catalanes (del nord, però a Europa
no hi ha fronteres, diuen) en la seva festa de comiat (16 de juny)
no hi ha fronteres, diuen) en la seva festa de comiat (16 de juny)
Ismini, a Greek in the Maison du Cambodge
whom a naughty neighbour used to steal the bike.
Χαιρετισματα και φιλια!
whom a naughty neighbour used to steal the bike.
Χαιρετισματα και φιλια!
and last and most...
El "nucli dur" dels caps de setmana: Raquel, Toñi i Paco.
Quants cops ens hem trobat a Saint Michel (o on fos)?
Quants cafès i crêpes com aquestes hem compartit?
Quants cops ens hem trobat a Saint Michel (o on fos)?
Quants cafès i crêpes com aquestes hem compartit?
Gràcies a tot@s per haver fet aquesta estada molt més agradable. Espero retrobar-vos ben aviat!